Entrevista amb el primer ministre de la RASD i membre nacional del Front Polisari, Abdel Kader
L’últim informe que les NNUU han publicat sobre l’estat de la missió de la MINURSO ha decebut al govern saharauí que no ha tardat en fer palès el seu descontentament amb la resolució. Hem tingut la oportunitat de parlar amb el primer ministre de la RASD, Abdel Kader, i conèixer de primera mà la posició actual del Front Polisari sobre l’informe i l’estat del conflicte.
- Quin és el context actual del conflicte en què es troba el poble saharauí?
- En aquests moments sentim una gran decepció per l’informe que ens ha arribat a les mans. Creiem que si les Nacions Unides segueixen amb aquesta postura, el Front Polisari haurà de revisar les relacions amb la MINURSO i la posició actual front el conflicte entre el nostre poble i el Marroc. Quan tantes organitzacions com Amnistia Internacional reconeixen la violació constant dels drets humans per part del Marroc, no pot ser que un informe tracti a agressors i víctimes per igual. El Polisari ha acceptat sempre una via pacífica confiant en la comunitat internacional però veient la darrera postura de les NNUU el Polisari ha de continuar la seva lluita.
- Quines són les parts de l’informe que els han decebut?
- L’informe del secretari només diu que cada part acusa l’altra de violar certs drets. És una postura sense base política ni jurídica ja que en el procés d’autodeterminació el Marroc només accepta consultar sobre si volem un cert grau d’autonomia. Només el que demanem és un referèndum que inclogui les tres possibles vies: independència, autonomia o annexió. A més ens comprometem a acceptar el resultat del referèndum.
- Què pensen fer al respecte?
- Després de 16 anys de guerra i 19 d’alto al foc veiem que el conflicte bèlic va comportar més avenços que durant els anys de treva. La joventut exigeix una tornada a les armes tot i que dependrà de la postura que adopti l’ONU i el seu Consell de Seguretat. Esperem que tinguin en consideració les queixes del polisari perquè si segueixen en aquesta direcció ells mateixos tancaran les portes de la pau.
- Quan es podria trencar la pau?
- Aquestes decisions es prenen en el congrés del Polisari que se celebra cada tres anys per rendir comptes als seus militars. En l’anterior congrés ja es va plantejar que el poble s’havia de preparar per la tornada a les armes. En el proper congrés, que tindrà lloc d’aquí a un any, es tornarà a debatre sobre la qüestió. O es demostren nous avenços en el camí cap a l’autodeterminació o es tornarà a parlar de guerra. La lluita per via pacífica és sempre prioritària però si no hi ha remei la legítima defensa sempre estarà justificada. Ara la pilota està al camp de la ONU. Hi ha dues opcions: acceptar els fets consumats i donar medalles als agressors o lluitar per tots els mitjans contra aquesta injustícia.
- Quines són les relacions que manté el Front Polisari amb l’estat espanyol?
- El govern espanyol no vol fer enfadar al Marroc. El ministre d’Afers Exteriors i Cooperació, Miguel Ángel Moratinos juga a fer contentes les dues bandes però en la seva forma d’actuar s’inclina més en donar suport a l’estat encapçalat per Mohammed VIè. Tot i que les relacions amb el govern espanyol no són massa bones reconeixem i estem molt contents per la col·laboració de la població civil espanyola.
- I quines són les relacions amb Catalunya?
- Són bones, allà s’organitzen jornades de solidaritat amb el poble sahrauí. Tenim bones relacions amb els ajuntaments, ONG’s i amb el Parlament i la Generalitat que sempre ens han donat suport. Si Catalunya tingués més competències a nivell exterior podria fer encara més però depèn de l’estat espanyol i això el lliga de mans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario