Hi ha vida...

En qualsevol moment pot començar la guerra. Aquest és el sentiment que es respira al camp de refugiats d’ El Aaiún, a Algèria. Un militar, un governador i una exguerrillera compromesa amb la política local han arribat a aquesta conclusió pels diferents camins de la seva experiència.

El Belid Mohamed, militar, va estudiar economia a Cuba i després a l’acadèmia militar. Va lluitar amb el Frente Polisario l’any 1985 quan tenia 20 anys. Considera que l’única manera que tenen els sahrauís de recuperar la seva terra és tornant a alçar les armes. Com diu l’Alcorà, ‘qui et treu casa teva et dóna el dret a recuperar-la de la mateixa manera que te l’ha pres’. Els 19 anys que fa que esperen una solució pacífica el porten a dir que ja no es pot esperar més hi ha no creure en la política. El Belid està segur que la solució és una guerra i que segurament queda menys d’un any per tornar a agafar les armes en territoris alliberats. Remarca, a més, que ja no tenen opció: ‘Nosaltres volem la pau però les nostres cases estan allà!’.

El Mohamed Lamin és el governador de la Wilaya d’Alaiun. La seva postura és més cautelosa ja que considera que s’ha de seguir la via pacífica i la Intifada als territoris ocupats i així aconseguir temps per guanyar aliats i pressionar l’enemic. Lamin però, creu que el temps d’espera no hauria de ser llarg perquè les noves generacions ja no volen esperar més. Ell no vol fixar dates als fets però assegura que el poble sahrauí mai es rendirà davant la independència.

Faneina és exguerrillera del Frente Polisario i membre del Consell de Govern Local. Mentre ensenya les seqüeles que la metralla li va deixar als braços quan lluitava amb el Frente Polisario diu que ja no es poden quedar de braços creuats mentre veuen que els territoris ocupats estan perseguits i que s’hi estan violant els drets humans. Considera que 35 anys d’ocupació han estat suficients com per tornar a agafar les armes i desencadenar una nova lluita armada. Finalment, ha destacat que els sahrauís mai han estat de ningú, que la seva transcendència històrica és de lluita i que el Marroc no pot pensar ni somniar amb quedar-se el Sàhara.

Diferents maneres, doncs, d’entendre i d’enfocar el conflicte. El que queda clar és que encara hi ha esperança i seguirà havent-hi un sentiment de lluita per recuperar les seves antigues cases. Com a la fotografia, que ens mostra un hort en mig del desert, encara hi ha vida.